El conductisme portava a un carrer sense sortida ja que era impossible no diferenciar els estats mentals de les seves manifestacions conductuals; per exemple, entre l'estat subjectiu de dolor i la conducta associada a aquest dolor. A més, hi ha processos mentals als quals no acompanya conducta alguna i estats mentals que semblen implicar altres estats mentals: si agafo el paraigua és no només per la meva creença que va a ploure sinó també pel meu desig de no mullar-me, la qual cosa suposa al seu torn la creença que el paraigua em mantindrà sec. Els estats mentals semblen resistir-se a ser pura i simplement eliminats.

Per a resoldre aquestes dificultats J.JC Smart i David Armstrong van proposar la teoria que els processos mentals són idèntics als processos cerebrals. Admeten l'existència dels processos mentals com causa interna de la conducta. Ara bé, l'única explicació de la conducta humana i animal que és possible establir en termes científics és la qual es realitza en termes del funcionament físic-químic del sistema nerviós central. Per tant, els estats mentals són idèntics als estats purament físics del sistema nerviós central i la psicologia ha de reduir-se a la neurofisiologia.

Mente y cerebro (1)
por raulespert