domingo, 25 de octubre de 2009

Contagi emocional



Vivim en un món en constant canvi i transformació, seguint un ritme de vida veritablement accelerat. Molts dies tenim la sensació que no disposem de temps ni tan sols per a prendre un te o un cafè. Tot succeïx realment ràpid. Tan ràpid que moltes vegades no som conscients de la gran quantitat de persones amb les quals ens topem en el nostre camí diàriament i de la tremenda importància que tenen aquestes interaccions, tant per a nosaltres com per als altres.

Al parlar d'aquestes interaccions no puc evitar sorprendre'm al pensar en la gran capacitat que tenim les persones per a contagiar les nostres emocions a tots aquells que ens envolten. Quantes vegades hem interactuat amb una persona empipada que ha xocat, literalment, contra nosaltres, descarregant tota la seva energia negativa sobre el nostre ésser, contagiant-nos gran part del seu malestar? O, per contra, Quantes vegades hem parlat amb una persona plena d'energia positiva i ens ha fet sentir, just en aquest moment, un poc més feliços, més serens o optimistes?

El notable avanç de les neurociències ha permès aprofundir en una explicació més clara i precisa del contagi emocional o de la comunicació de l'estat d'ànim i les emocions d'una persona a una altra, que es troba estretament lligat al descobriment de les neurones mirall (un tipus de cèl•lules cerebrals realment disperses que actuen com xarxes sense fil, rastrejant el flux neuronal, el moviment i les interaccions entre les persones). Gràcies a aquestes neurones s'explica el fet que dos éssers humans, a l'interactuar, tinguin activades en el cervell les mateixes àrees.

Però ha estat recentment quan s'ha descobert la implicació de la amígdala en el contagi emocional, ja que és precisament aquesta l'encarregada d'interpretar les dimensions emocionals del que es percep a través dels nostres sentits (una expressió de ràbia o d'ira, un to de veu alegre, etc.) d'una forma aliena a la nostra consciència conscient. D'aquesta manera, gràcies a la amígdala, obtenim certs indicis d'emocions, creant en el nostre interior el mateix sentiment.

Tenint en compte aquest enorme poder d'influència que tenim sobre totes les persones que es troben en el nostre entorn, per què no fem un alt en el camí per a contagiar de força, alegria i optimisme a tots aquells que ens envolten?

Per acabar, deixo aquest video de contagi emocional:

sábado, 10 de octubre de 2009

Una fòbia és un trastorn de salut emocional que es caracteritza per una por intensa i desproporcionat davant objectes o situacions concretes. Per exemple, la por als gossos és molt freqüent en nens i en persones que han patit algun succés traumàtic amb aquest animal. De vegades la persona no recorda cap episodi violent amb cap gos i no obstant això sent una intensa por a l'estar prop d'un o anticipar la seva presència. M'he interessat en la fòbia que tenen moltes persones als gossos i he pensat que seria interessant veure un vídeo on es tracta aquesta fòbia en un nen i com finalment la supera.

El conductisme portava a un carrer sense sortida ja que era impossible no diferenciar els estats mentals de les seves manifestacions conductuals; per exemple, entre l'estat subjectiu de dolor i la conducta associada a aquest dolor. A més, hi ha processos mentals als quals no acompanya conducta alguna i estats mentals que semblen implicar altres estats mentals: si agafo el paraigua és no només per la meva creença que va a ploure sinó també pel meu desig de no mullar-me, la qual cosa suposa al seu torn la creença que el paraigua em mantindrà sec. Els estats mentals semblen resistir-se a ser pura i simplement eliminats.

Per a resoldre aquestes dificultats J.JC Smart i David Armstrong van proposar la teoria que els processos mentals són idèntics als processos cerebrals. Admeten l'existència dels processos mentals com causa interna de la conducta. Ara bé, l'única explicació de la conducta humana i animal que és possible establir en termes científics és la qual es realitza en termes del funcionament físic-químic del sistema nerviós central. Per tant, els estats mentals són idèntics als estats purament físics del sistema nerviós central i la psicologia ha de reduir-se a la neurofisiologia.